La actitud, el veritable talent
Pierre Oriola, jugador de bàsquet professional, no surt en els mitjans de comunicació ni en les xarxes socials pel seu talent (que el té), sinó per altres aspectes aparentment menys “brillants” como són la seva actitud, la seva professionalitat o el seu valor humà. Aquestes virtuts es fan patents en diversos àmbits:
- A la pista destaca pel seu rol basat en l’entrega, capacitat de sacrifici i màxima actitud.
- En los moments en el què és suplent, ho fa sense deixar d’aportar a l’equip: suport, consell i el més important, sense una mala cara i sense cap retret.
- En les relacions socials mostra el seu valor humà. Ho fa evident amb accions com la de regalar llibres als seus companys d’equip a la diada de Sant Jordi, amb un doble objectiu, acostar-los a la cultura catalana i donar suport al sector de las llibreries afectat per la crisi de la pandemia. https://www.lavanguardia.com/deportes/20200423/48688151513/oriola-regala-libros-a-sus-companeros-quiero-ayudar-a-las-librerias.html
- Davant la premsa utilitza sempre un discurs centrat en l’autocrítica i en la possibilitat de millora.
Tots aquests talents ocults del jugador l’han portat a ser nombrat capità i a liderar l’equip per davant d’altres grans estrelles del bàsquet.
I per què he volgut parlar-vos d’ell? Perquè la seva figura la podem extrapolar a qualsevol equip de treball que gestionem. Hem de despertar talents com el de Pierre Oriola i fomentar qualitats que ajudin a establir i mantenir bones relacions creant un bon ambient de treball.
Moltes vegades les empreses relacionen exclusivament el talent amb currículums basats en la trajectòria acadèmica, en habilitats molt tècniques i amb una alta capacitat de discurs, mentre que altres perfils professionals passen desapercebuts. Aquests, defineixen a persones que mostren diferents aptituds personals: responsabilitat, empatia, compromís, capacitat de treball en equip, bona comunicació i gran adaptabilitat a noves situacions fins i tot prioritzant les necessitats de l’equip a les seves pròpies.
És veritat que les empreses saben que aquests professionals existeixen i són necessaris, però a sovint no els hi donen visibilitat, no els permeten créixer, ni ser els veritables “capitans d’equip”, ja que consideren que la funció que exerceixen és suficient.
En la meva opinió, s’ha d’apostar per persones on el valor no només va associat a resultats acadèmics i professionals, ja que la realitat i la interacció amb els demés ens obliga a desenvolupar altre tipus de competències, habilitats i valors, claus en un equip de treball. L’objectiu hauria de ser el destacar aquests perfils, dotant-los de major responsabilitat i a la vegada acompanyant-los perquè puguin liderar un projecte. Si ho fem, no ho dubteu, serà el millor camí per a obtenir grans resultats.