Tots els camins porten a Roma… o no?

Setembre de 2018. Començava a conèixer i aplicar el concepte de Networking, quan em va trucar el meu amic Joakim (https://www.joakimvivas.com/) per posar-me en contacte amb el Felipe (linkedin.com/in/felipeatehortúa), coach i formador en habilitats personals. Ens vam trobar esmorzant en una agradable terrasseta de Sant Cugat, quan em va donar el seu punt de vista sobre el canvi de vida professional que estava arrencant.

De tota la conversa que vam tenir, em vaig quedar amb una de les seves reflexions: “imagina que comences un viatge de Barcelona a Roma. Marques una ruta inicial, més o menys en línia recta i estudies les parades. Però creus realment que la ruta final serà la mateixa que has previst? Estàs segur que arribaràs a Roma?”.

En aquell moment no vaig entendre molt bé el que em volia dir, però passats aquest dos anys, he descobert que tenia molt de sentit. Us explico el perquè.

Si busqueu la ruta més curta Barcelona – Roma, per exemple en cotxe, trobareu que fareu 1357 km i que en el camí passareu per ciutats com Marsella, Gènova o Florència. Imagineu que comenceu la ruta però quan arribeu a Nimes, decidiu que ja heu vist suficient zona de costa i que ara preferiu gaudir més de l’interior i veure altre tipus de paisatge com Grenoble, Tori o Bolonya. Arribareu al mateix objectiu però amb una experiència diferent que pot igualar o superar les expectatives inicials.

També, pot succeir que us atureu per exemple a Grenoble, trobeu el vostre lloc ideal i us decidiu quedar o considereu no continuar amb el viatge (igual perquè no ha complert les expectatives) i torneu a l’inici des d’on vau començar.

Així doncs durant el meu nou “viatge” professional he tingut sensacions similars. Em vaig plantejar la ruta inicial i tenia molt clar on arribar, però a mesura que he participat en projectes diferents, m’he format en diferents àrees i he viscut noves o renovades emocions, el meu full de ruta s’ha modificat.

I aquest canvi no només ha superat les meves expectatives si no que m’ha aportat uns aprenentatges i reflexions que vull compartir amb vosaltres:

• Crea la teva ruta inicial i busca un objectiu final. Et focalitzarà i et motivarà per començar el nou viatge.
• Tot i que vulguis fer un gir radical a la teva vida professional, no renunciïs a tota l’experiència adquirida en projectes anteriors. Segur que part del que has après et servirà en el algun moment del nou trajecte.
• Obre la teva ment i sigues valent per a viure noves i diferents aventures. No les prejutgis ni t’infravaloris per a enfrontar-te a elles. Una actitud positiva t’ajudarà!
• Durant el trajecte tindràs moments en els que sentiràs que els resultats no són els esperats. No els consideris un fracàs, transforma’ls en aprenentatges.
• Escull aquelles parades (formacions, projectes, clients…) que et generin emocions positives (il·lusió, alegria, curiositat,…). Tria des del cor!
• I si un dia el viatge veus que ja no té gaire sentit, no tinguis por a tornar al punt de partida. Ja no seràs el mateix que va començar l’aventura, tindràs nous coneixements i vivències, que et faran sentir i actuar de forma diferent.

La actitud, el veritable talent

Pierre Oriola, jugador de bàsquet professional, no surt en els mitjans de comunicació ni en les xarxes socials pel seu talent (que el té), sinó per altres aspectes aparentment menys “brillants” como són la seva actitud, la seva professionalitat o el seu valor humà. Aquestes virtuts es fan patents en diversos àmbits:

• A la pista destaca pel seu rol basat en l’entrega, capacitat de sacrifici i màxima actitud.
• En los moments en el què és suplent, ho fa sense deixar d’aportar a l’equip: suport, consell i el més important, sense una mala cara i sense cap retret.
• En les relacions socials mostra el seu valor humà. Ho fa evident amb accions com la de regalar llibres als seus companys d’equip a la diada de Sant Jordi, amb un doble objectiu,  acostar-los a la cultura catalana i donar suport al sector de las llibreries afectat per la crisi de la pandemia. https://www.lavanguardia.com/deportes/20200423/48688151513/oriola-regala-libros-a-sus-companeros-quiero-ayudar-a-las-librerias.html
• Davant la premsa utilitza sempre un discurs centrat en l’autocrítica i en la possibilitat de millora.

Tots aquests talents ocults del jugador l’han portat a ser nombrat capità i a liderar l’equip per davant d’altres grans estrelles del bàsquet.

I per què he volgut parlar-vos d’ell? Perquè la seva figura la podem extrapolar a qualsevol equip de treball que gestionem. Hem de despertar talents com el de Pierre Oriola i fomentar qualitats que ajudin a establir i mantenir bones relacions creant un bon ambient de treball.

Moltes vegades les empreses relacionen exclusivament el talent amb currículums basats en la trajectòria acadèmica, en habilitats molt tècniques i amb una alta capacitat de discurs, mentre que altres perfils professionals passen desapercebuts. Aquests, defineixen a persones que mostren diferents aptituds personals: responsabilitat, empatia, compromís, capacitat de treball en equip, bona comunicació i gran adaptabilitat a noves situacions fins i tot prioritzant les necessitats de l’equip a les seves pròpies.

És veritat que les empreses saben que aquests professionals existeixen i són necessaris, però a sovint no els hi donen visibilitat, no els permeten créixer, ni ser els veritables “capitans d’equip”, ja que consideren que la funció que exerceixen és suficient.

En la meva opinió, s’ha d’apostar per persones on el valor no només va associat a resultats acadèmics i professionals, ja que la realitat i la interacció amb els demés ens obliga a desenvolupar altre tipus de competències, habilitats i valors, claus en un equip de treball. L’objectiu hauria de ser el destacar aquests perfils, dotant-los de major responsabilitat i a la vegada acompanyant-los perquè puguin liderar un projecte. Si ho fem, no ho dubteu, serà el millor camí per a obtenir grans resultats.