Un abans… i un després

Un dilluns qualsevol i després de 15 anys treballant de forma continuada, el despertador no va sonar per dir-me: “aixeca’t que has d’anar a la feina”. De cop et trobes davant d’una situació molt estranya amb una barreja de sentiments intensos que et porten a pensar que ho has perdut tot. 

Després d’uns dies de dol i davant d’una nova situació d’incertesa que suposa començar una nova vida, vaig fer una reflexió sobre el què havia fet i també, per primera vegada, el què volia fer.

No va ser un repte fàcil, ja que vaig haver d’eliminar la por, deixar la meva baixa autoestima enrere i fer un canvi en objectius com agradar a tot el món o seguir un guió que jo no havia escrit. No trobava ni fórmules, ni instruccions per a tornar al camí, però repassant toto la meva experiència anterior (entrenant equips de bàsquet, assesorant clients o gestionant equips de treball), em vaig donar compte que en tots ells hi havia un denominador comú: formar, comunicar i transmetre. Era el moment d’evolucionar.

Aquest nou desafiament m’ha portat a focalitzar la mirada en projectes on es prioritzen les persones i els equips, projectes coherents amb els meus valors i que permetin mantenir la meva essència i naturalitat. Ara el meu treball està enfocat en la consultoria i en la formació en empreses, tant en continguts tècnics (sector elèctric, processos d’atenció al client…) com en habilitats comunicatives i de gestió d’equips, utilitzant una metodologia dinàmica i participativa basada en transmetre de forma senzilla, pràctica i empàtica.

Us puc assegurar que el camí val la pena, és una aventura en la que he descobert grans tresors: habilitats personals sense potenciar, seguretat en mi mateix, mirada oberta i flexible…

Aquest post és una reflexió personal amb l’objectiu de facilitar-te el camí si et trobes en la mateixa situació.  Espero que t’ajudi a valorar el teu abans i visualitzar el teu després!